El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Localitzat al límit entre la Baixa Ribagorça a l'oest i el Noguera a l'est, està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec. Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera.
S'hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d'Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d'informació i a l'estiu, s'hi fan xerrades didàctiques.
A la banda aragonesa, coronen el penya-segat la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes.
A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per a nens o als qui pateixen vertigen. Al sud el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l'embassament.
S'hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d'Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d'informació i a l'estiu, s'hi fan xerrades didàctiques.
A la banda aragonesa, coronen el penya-segat la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes.
A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per a nens o als qui pateixen vertigen. Al sud el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l'embassament.
Data foto : 21-6-2009
1 comentari:
Ei Francesc, llàstima que no ho hagués sabut abans que anaves al Congost. Ens hi hagéssim pogut trobar ja que érem a Agulló aquells dies. És una maravella de la natura aquest lloc. Encara no l'he caminat sencer. Només he anat des del començament, al nord, fins una mica mes avall de la cova Colomera. El que vull fer és anar pel sud, que es comença des de l'ermita de la Pertusa i a veure si el podem acabar.
Estic encantat amb els teus blocs. Et felicito de tot cor i t'encoratjo a seguir en aquesta enriquidora feina.
Publica un comentari a l'entrada