RIUDECOLS (Baix Ebre)

Plaça de l'Església

Església parroquial de Sant Pere de Riudecols

Carrer del Mig

El Porxo

El Porxo

Carrer Major

L'Ajuntament de Riudecols

 Data fotos : 4-6-2023  

Altitud : 299 m

Població :  hab. 1.071  (2022)

Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp. El seu terme, molt superior a l'històric, té 19'37 km². Està situat en un terreny muntanyós, als peus del Puigcerver, de 834 metres d'altitud, del Puig Marí, de 659 metres, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella de 527 metres, i rodejat per les rieres de les Voltes i les Irles. El terme de Riudecols té al sud-oest el de Duesaigües, al sud Riudecanyes, al sud-est Botarell, les Borges per l'est i Alforja pel nord. Segons Manuel de Montoliu, el nom del poble prové de Riu-de-còdols, i d'aquí va evolucionar fins al nom actual. Es creu que se li va posar aquest nom perquè quan es va fundar la vila encara baixava aigua per la riera tot l'any. Riudecols forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.

LES BORGES DEL CAMP (Baix Camp)

  

Església parroquial de Santa Maria Assumpta

 de les Borges del Camp

El portal d'entrada presenta dues columnes decorades

 a la part baixa del fust i als capitells.

L'Ajuntament de les Borges del Camp

Carrer Major

Porta principal de Cal Dasca

Gegants de les Borges del Camp

Gegants de les Borges del Camp

Ermita de la Mare de Déu de la Riera

Ermita de la Mare de Déu de la Riera

Vista de les Borges del Camp

Data fotos : 4-6-2023  

Altitud : 238 m

Població :  hab. 2.148  (2022)

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

L'església parroquial està dedicada a la Verge de l'Assumpció. La seva construcció es va iniciar el 1773 i la seva façana és d'estil neoclàssic senzill. Té tres naus i un cor d'estil barroc, i un campanar de 42 metres d'alçària. Durant la guerra civil espanyola, van ser cremats els onze altars de gran valor artístic i tots els altres elements religiosos que hi havia.

A prop del poble hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, en la qual es venera una talla policromada del segle xiii. L'edifici original, obra de Francesc Berenguer i Mestres, va ser construït el 1904, però es va destruir per complet el 1939 durant la reculada de l'exèrcit republicà. L'actual és de 1954, reconstruïda per l'arquitecte Francesc Adell.

MASPUJOLS (Baix Camp)

Nucli antic

Nucli antic

Nucli antic

L'ajuntament

Carrer l'Església

Església Santa Maria de Maspujols

Església Santa Maria de Maspujols  

Mural ben bonic de dàlias

Vista de Maspujols

  

 Data fotos : 4-6-2023  

Altitud : 214 m

Població :  hab. 859  (2022)

Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Maspujols es troba al peu de la serra de la Mussara, i a la ribera de la Riera de Maspujols, just a la confluència d'aquesta amb la Riera Solviana o del Solvià. El seu terme municipal, de 3,4 quilòmetres quadrats, és el més petit del Baix Camp. El poble comunica per una carretera local amb la nacional que uneix Reus amb Falset i Móra, que després continua cap a l'Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel sud del terme, però no hi té cap estació. Com que és un terreny bàsicament pla, quasi el 75% del seu territori es pot dedicar a l'agricultura.

L'ALEIXAR (Baix Camp)

L'Abadia i Pont de l'Abadia

Carrer Major

Església de Sant Martí d'Aleixar

L'Ajuntament 

Porxos a la plaça de la Vila

Porxos a la plaça de la Vila

L'Aleixar - Call Jueu

L'Aleixar - Call Jueu

Nucli antic

Ruta saludable.  Mir - Manent

Ermita de Sant Blai - L'Aleixar 

Ermita de Sant Blai - L'Aleixar 

Vista de L'Aleixar

  Data fotos : 4-6-2023  

Altitud : 262 m

Població :  hab. 924  (2022)

L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades del 2018 la seva població era de 864 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de La Mussara, i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km². Al límit del terme, tocant al de la Selva del Camp, i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de Maspujols i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de l'Albiol.

L'ARGENTERA (Baix Camp)

Només entrar al poble veiem aquesta bonica font

L'Argentera - Vila Florida

L'Argentera - Vila Florida

L'Argentera - Vila Florida

Nucli antic

Església Sant Bartomeu de l'Argentera

L'Ajuntament

Carrer Porxet

Carrer de Eduard Toda

Carrer Major

Ca l'Agustí

Plaça de l'Abeurador

Monument dedicat a Eduard Toda

Vista de L'Argentera

    Data fotos : 28-5-2023  

Altitud : 344 m

Població :  hab. 126  (2022)

L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.

• Llista de topònims de l'Argentera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Limita amb els termes municipals de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, Colldejou, La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta.

Lloc d'estiueig de gent de Reus i altres llocs, se situa a sota mateix del puig d'Escornalbou on està situat el Castell d'Escornalbou.

El seu terme és molt reduït (9,83 km²) i es troba al vessant oriental de la Serra de l'Argentera. El creuen els Barrancs de la Serra i el de les Valls, que en confluir formen el Barranc de l'Argentera, que va a parar, per la dreta, a la Riera de Riudecanyes. Probablement aquesta riera és l'anomenat antigament Torrent de l'Argentera, esmentat el 1164. L'antic terme de La Trilla es creu que era un magatzem i lloc de treball metal·lúrgic (Trilla o Tries), pertanyia a l'arquebisbat i probablement és un mas donat a un Pere i la seva dona Joana el 1195, i que s'esmenta com a masia amb forn el 1296, propietat de Ramon Jujol; el 1412 Pere de Sagarriga va donar el mas a Pere Ferrer i Monter, de Pradell de la Teixeta; el 1586 era part de la Comuna del Camp; apareix esmentat fins al 1845, només amb un veí; el mas encara existeix. L'antic llogaret de Vilamanya, al llindar del terme amb el de Duesaigües i Riudecanyes, va quedar integrat en el terme de Duesaigües.