BELLESTAR (Alt Urgell)

Arribant  a Bellestar

Nucli de cases de l'entorn

Nucli antic

Passatge de Cal Toni

Carrer de l'església

Església parroquial de Sant Pere de Bellestar  

Església parroquial de Sant Pere de Bellestar

Vista del poble

 Data fotos : 14-4-2023  

Altitud : 793 m

Població :  hab. 97 (2022)

Bellestar és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). El poble es troba dalt d'un turó a 793 metres d'altitud, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell (sis per carretera) i veí del poble d'Aravell. Va ser municipi independent fins al 1857 quan es va integrar els municipis de Bellestar i Montferrer al d'Aravell amb el nom d'Aravell y Ballestá.

El poble tenia l'any 2007 106 habitants, 49 al nucli i 57 disseminats. No hi ha cap casa que destaqui arquitectònicament, la gran majoria molt antigues. La majoria de carrers tenen força pendent i darrere la plaça es troba l'església parroquial de Sant Pere de Bellestar, reformada a la darreria del segle xx, està dedicada a sant Pere i té un campanar de torre adossat. Històricament formava part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat.

ARAVELL (Alt Urgell)

Esglèsia Sant Esteve d'Aravell

Església Sant Esteve d'Aravell

Carrer Major

Nucli antic

Nucli antic

Nucli antic

Nucli antic

Vista d'Aravell

Data fotos : 14-4-2023  

Altitud : 738 m

Població :  hab. 88 (2022)

Aravell és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble es troba en un pla a 738 metres d'altitud, lleugerament ondulat i conreat a la rida dreta del riu d'Aravell. L'església parroquial de Sant Esteve és sufragània de la de Bellestar; rectangular, sobre l'angle del sud-oest de l'edifici s'alça un campanar de torre, quadrat. Sobre l'altar de Sant Esteve d'Aravell el 1114 fou jurat el testament sacramental del vescomte Ramon de Castellbò. El 1991 hi havia 54 habitants i a diferència de la resta de pobles de la zona, actualment ha augmentat la seva població fins als 88 habitants. La festa major d'Aravell es fa el primer diumenge de juny.

ARFA (Alt Urgell)

Pont d'Arfa

Nucli antic

Nucli antic

Nucli antic

Nucli antic

Arc del castellà. Un pas estret sobre un arc elevat comunicava

 l'antiga torre o castell Genís amb la residència del castellà.

 L´arc es troba en molt bon estat de conservació.

Esgésia parroquial de Sant Serni d'Arfa

El portal de l'església

Vista del poble d'Arfa amb el seu pont

Data fotos : 14-4-2023  

Altitud : 668 m

Població :  hab. 163 (2022)

Arfa és una vila del municipi de Ribera d'Urgellet, ubicat al centre de la comarca de l'Alt Urgell. El poble està situat al peu de la serra de la Freita, sobre un pujol rocós a la vora esquerra del riu Segre, a 668 metres d'altitud. Les cireres d'Arfa tingueren gran anomenada. La vila forma part de la Xarxa de pobles amb encant de la Diputació de Lleida.

La primera constància documental d'Arfa data de l'any 839, a l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell com Assoaque, que segons Joan Coromines, prové del preromà asu-a que significa esbarzer, bardissa. Més tard és citat com Asfa (segles xii i xiii) i en els pariatges d'Andorra com Rocha de Asfa.

ADRALL (Alt Urgell)

Creen un gran mural a Adrall per reivindicar

 els productes i serveis de l'Alt Urgell

Església parroquial de Santa Maria d'Adrall

Nucli d'Adrall

Nucli antic 

Portalades al nucli antic

Passadís en la zona antiga d'Adrall

Carrer Major

Eines de camp

Camí de l'entorn d'Adrall

Data fotos : 14-4-2023  

Altitud : 639 m

Població :  hab. 217 (2022)

Adrall és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. El poble està situat en un pla de la ribera del Segre a 639 metres d'altitud. Actualment té 217 habitants, a la població hi mor la carretera C-14 que enllaça amb la N-260, eix pirinenc, que porta fins a la Seu d'Urgell.

S'hi pot trobar l'església de Sant Pere, al costat nord-est, vora la façana amb portal de gran dovellatge, hi ha la torre del campanar. El camí ral travessava el Segre per un pont de fusta. Hi havia hagut el castell d'Adrall que el 1278 havia de passar del Bisbat d'Urgell al vescomte de Castellbò, però no es feu efectiva.

La Parròquia d´Hortó (Alt Urgell)

Nucli antic. Les cases mantenen el tipisme rural

L'església de Sant Andreu de la Parròquia d'Hortó

Just sobre la porta hi ha una fornícula on actualment

hi ha la mare de Déu amb l'infant.

Carrer Major

El Raconet

Al final del bonic poble hi ha racons farcits d'encant

Hi destacan els bonics Liles

La Parròquia d'Hortó és un dels pobles més idíl-lics de l'alt Urgell

Antiga premsa de vi

Vista de la Parròquia d'Hortó

 Data fotos : 14-4-2023  

Altitud : 795 m

Població :  hab. 67 (2022)

La Parròquia d'Hortó és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. Situat a la dreta del Segre a 797 metres d'altitud en una elevació davant el poble, i cap del municipi, del Pla de Sant Tirs, aquest últim esquerra del Segre.

En una petita elevació hi ha l'església i algunes cases i en una esplanada hi ha el nucli principal. Segons la tradició local, l'emplaçament primitiu del poble era a la partida d'Hortó. El nom prové de la parròquia que es bastí al nou emplaçament, l'església de Sant Andreu.

VILA-SECA (Tarragonès)

Plaça de Voltes (Centre Històric de Vila-seca)

Carrer Major

Església de Sant Esteve de Vila-seca

Església de Sant Esteve de Vila-seca

Ajuntament de Vila-seca

Torre de ca les Tuies del Cafe

Portal de Sant Antoni

Torre de l'Abadia

Castell de Vila-seca

Castell de Vila-seca

Castell de Vila-seca

Visita al seu interior

Cavall Alat

El menjador

El menjador

Detall del sostre amb la làmpara

Sala dels vitralls

Celler de Vila-seca

    

 Data fotos : 6-4-2023  

Altitud : 45 m

Població :  hab. 22.681 (2022)

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou. Està composta per tres nuclis urbans: el poble com a tal, la Pineda, a la costa, al costat nord del cap de Salou, i la Plana, en el límit del terme municipal, tocant a Reus. El nom històric de la vila és el de Vila-seca de Solcina (Vila-seca dels Olzina), però el nom oficial del poble ha quedat simplificat en Vila-seca, recollint el costum popular.