LA RIERA DE GAIÀ (Tarragonès)

Rotonda a l'entrada de la Riera de Gaià

Rotonda a l'entrada de la Riera de Gaià

Carrer Major

Plàtan de la Plaça

Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià

L'Ajuntament de la Riera de Gaià

Església de Santa Margarida de la Riera de Gaià

Hi destaca la gran portalada

Vista de la Riera de Gaià

  Data fotos : 17-3-2023  

Altitud : 28 m

Població :  hab. 1.752 (2022)

La Riera de Gaià és un municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2013 la seva població era de 1.635 habitants.

L'església parroquial està dedicada a santa Margarida. La seva construcció es va iniciar el 1788 i és d'estil barroc.

El castell de Santa Margarida, conegut també com el Castellot, és una antiga fortalesa que va pertànyer als senyors de Montoliu i que apareix citada el 1118. L'edifici va quedar molt deteriorat durant la Guerra del Francès, malgrat que encara en són visibles fragments del mur. També s'hi observen restes d'una torre circular que es trobava a la part central del castell.

ARDENYA (Tarragonès)

Església de Sant Jordi d'Ardenya

Font al costat del pou

Carrer Sant Cosme i Sant Damià

Casa d'Ardenya amb bonica ornamenta

Nucli antic

Nucli antic

Església vella d'Ardenya

 Data fotos : 17-3-2023  

Altitud : 38 m

Població :  hab. 85 (2020)

Ardenya és un poble i entitat singular del municipi de la Riera de Gaià a la comarca del Tarragonès situat a 40 m d’altitud, a la riba esquerra del Gaià, aigües amunt i a l'oest del cap del municipi. Actualment hi viuen 85 habitants (2020). S'hi accedeix per la carretera T-203 entre el Catllar i la Riera de Gaià. Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i per camps d'avellaners als costers més alts.

Ardenya va ser un poble independent fins l’any 1842. Segons els fogatjaments del segle xiv pertanyia a Bertran de Gallifa, sempre dins la jurisdicció senyorial de la família Montoliu, present a tota la comarca.«Ardenya,dd terme de Muntoliu» 1359 (CoDoACA XII, 32). Cap al segle xvi, la senyoria civil va passar a mans del Benefici de Sant Jordi instituït a l'església del mateix nom, mentre que la jurisdicció criminal depenia de l'arquebisbat de Tarragona. Conserva diversos casals antics, alguns d’ells restaurats modernament.

RENAU (Tarragonès)

Ajuntament de Renau

Església de Santa Llúcia de Renau

Enorme pila bautismal

Nucli antic

Nucli antic

Rellotge de sol

Nucli antic

Ermita de la de la Mare de Déu del Lloret de Renau

Vista de Renau

Data fotos : 17-3-2023  

Altitud : 175 m

Població :  hab. 152 (2022)

Renau és un municipi de la comarca del Tarragonès. La seva història s'inicia a meitats del segle xii. Segurament té un origen anterior, tot i que un dels primers documents on apareix per escrit el nom del poble data de l'any 1161. A l'Arxiu Històric de Santes Creus es troba un pergamí on l'arquebisbe Bernard de Tarragona dona a Guillem de Claramunt diverses propietats, i entre aquestes apareix el “manso de Reinaldus” (o masia de Renau).

VILALLONGA DEL CAMP (Tarragonès)

Recinte emmurallat de Vilallonga del Camp

Portal del carrer Major

Carrer Major

Picador de porta

Plaça de l'església

L'Ajuntament

Església Sant Martí de Vilallonga del Camp

Gravat de Sant Martí damunt del portal d'entrada

de l'església de Vilallonga del Camp

Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili

Can Serra, casa senyorial del segle XVIII

Vista de Vilallonga del Camp

Data fotos : 12-3-2023  

Altitud : 124 m

Població :  hab. 2.398 (2022)

Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Història

La primera cita documental del municipi és del 1174. Va estar a les mans de la cort fins al 1391, data en què el rei Joan I d'Aragó va vendre la vila a l'arquebisbat de Tarragona. Més tard va estar en mans de la família Montoliu, que va conservar-ne la possessió fins al segle XIV. Durant el segle xvii va estar a les mans de la família Dalmases i el 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l'arxiduc Carles marquès de Vilallonga. El 1838, es va disputar una violent batalla entre milicians i carlistes, comandats per Llarg de Copons, durant la qual 133 homes van perdre la vida.

CONSTANTÍ (Tarragonès)

Carrer Major

Església de Sant Feliu de Constantí

La magnífica portada

Carrer de les Creus

Societat El Casino

Ajuntament de Constantí

Vil-la romana de Centcelles

Vil-la romana de Centcelles

Vil-la romana de Centcelles

Vil-la romana de Centcelles

 Data fotos : 12-3-2023

Altitud : 81 m

Població :  hab. 6.685 (2022)

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2014 la seva població era de 6.539 habitants. És a la riba dreta del riu Francolí, al límit amb Tarragona.

Limita amb els termes municipals de La Pobla de Mafumet, La Selva del Camp, Els Pallaresos, Reus, Tarragona i Perafort.

L'església parroquial està dedicada a Sant Feliu. La seva construcció es va iniciar el 1734 i va ser consagrada el 1749. Té annex un campanar que es va construir posteriorment. Gràcies al mecenatge del Dr. Pere Cerdà, canonge de la seu de Tarragona, el temple va ser reformat per Josep Maria Jujol. Entre les obres realitzades per l'arquitecte hi figuren un anyell de la reixa del baptisteri, un dels bancs de fusta o una pica baptismal. Un altre destacat arquitecte que deixà la seva petjada al municipi fou el reusenc Pere Caselles, autor de la restauració de l'ermita de Sant Ramon (1890) i del disseny de les Escoles Públiques (1920) i del local de la Societat "El Casino" (1928).