SANTUARI DE CABRERA (Osona)

Fer una visita al Santuari de Cabrera (1312 m) i poguer contemplar les vistes que des de dalt és veuen, és tot un espectacle. Aquest indret forma part de la Serralada Transversal i separa les comarques d'Osona i la Garrotxa.

El Santuari de Cabrera és un lloc ideal per anar-hi en colla i passa un dia de muntanya rodejat de unes vistes precioses dignes d'admirar.

Data foto : 31-5-2009

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS (Ripollès)

Més a prop del que t'imagines!. Al cor del Pirineu de Girona hi trobaràs el Ripollès, una comarca amb pobles com Vallfogona de Ripollès. La bellesa paisatgística de les seves valls i cims, els referents mil·lenaris de les viles i monestirs amb l'art romànic en el màxim esplendor, són només dues excuses perquè pugueu fruir de tot el dinamisme de la gent d'aquesta comarca.

Aquí hi trobareu tot un ventall de possibilitats de lleure, esports, allotjaments, gastronomia, cultura, art, tradicions, economia, activitats, natura, rutes i serveis... que us ajudaran a planificar i a gaudir de les millors vacances a la nostra comarca.

Data foto : 10-5-2009

SANT PERE PESCADOR (Alt Empordà)

El riu Fluvià al seu pas per Sant Pere Pescador.

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

Té 97,2 km de llargària

Data foto : 20-12-2008

CABÓ (Alt Urgell)

Cabó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell que s'estén al llarg de la vall del riu Cabó. La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. És orientada d'oest a est, amb una forma que denota la seva formació glacial i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 m

El municipi i la Vall de Cabó
El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres d'abandonats que es disposen prop del riu, però sempre amunt, a la zona del con d'origen glacial, i no avall a la vora del riu, ocupant llocs estratègics prop dels camps.

Data fotos : 25-9-2008

SON (Pallars Sobirà)

Aquest agost em anat a conèixer alguns dels pobles que formen el municipi de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà) com el de Son entre altres.

Aquesta població conserva un important patrimoni arquitectònic que destaca sobre tot, per l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor. És una gran edificació dels segles XI i XII, molt modificada, que conserva un imponent campanar de torre quadrada amb decoració llombarda. Al seu interior conserva, entre diversos objectes litúrgics de pedra d'època romànica, un retaule del segle XV de l'escola de Pere Espallargues. Cal destacar el comunidor que fa les funcions de torre del rellotge.

Data foto : 21-8-2008

CREIXELL (Tarragonès)

Creixell és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a 18 km de Tarragona i a 80 km de Barcelona. Forma part de l'anomenada Costa Daurada, i amb gairebé 2 km de platja és una població marcadament turística.

Data foto : 13-7-2008

ARC DE BERÀ (Tarragonès)

L'arc de Berà (al qual se'l sol incorrectament referir com arc de Barà) és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment està sobre la carretera nacional 340.
El seu nom derivaria del comte Berà. És un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt. La part superior de la construcció té un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. És de pedra calcària, segurament d'algun lloc proper.
La construcció és de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

Data foto : 13-7-2008